Hem innagurat l'escola i el foyer!!!

Hola a tots i totes!!!
Aprofito ara que tinc un moment per informar-vos de que avui hem innaugurat "oficialment" l'escola i el foyer!!! Portem preparant aquesta celebracio tan de temps, i amb tanta energia, que us ho havia d'explicar!!!

Han vingut ambaixadors, Mans Unides, l'arxibisbe de Bamako, moltes monges i capellans, i tot de gent "important" (alcaldes, militars, etc...). Pero aixo no és massa interessant... el que de debo és divertit és que per preparar la festa hem fet entre tots un cartell (un llençol) on posa: benvinguts i tots els nens i nenes de les l'escola i les persones que hi treballen han posat la sembla "emprenta"... els més petits amb els peus i els altres amb les mans!!! A més d'aixo, hem preparat diferents danses! Una tots junts (tots els alumnes de l'escola i l'alfabetitzacio)... us podeu imaginar com ens ha costat de preparar, no? Pero ha sortit molt bé!!! i estaven ells i elles molt contents i contentetes!!! Tots portaven una samarreta on posa al davant: complexe escolar Maria Auxiliadora; i darrera: sempre contents. La tornada de la canço deia algo aixi com: "la terra és de tots i totes, acollim les diferències, com les flors i els colors; la terra és de tots i totes, compartim les coses que ens assemblen; el més bo està al fons dels nostres cors". Aixi que els més petits portaven tots samarretes de color verd i els altres samarretes de colors, i tots amb fulars de colors (simulant les floretes! jajaja). Després els més petits han fet una sorpresa a Manos Unidas (son qui han financiat l'escola) en forma de '"regal"... una capsa d'on ha sortit una nena d'infantil per donar-los les gràcies!!! Ha estat molt macu!!! Discursos i més discursos i després la dansa de les nenes del foyer! Una dansa tradicional... Molt xuli tb :) Al final de tot, els més grans (els de primer d'ESO) han sortit vestits amb l'uniforme de l'escola per ballar i cantar una altra canço... i després "l'animador" de la festa els ha fet ballar espontaneament (no estava preparat) i he al.lucinat!!! Aqui els nens i nenes no son com a Abidjan... la musica d'aqui és força més tranquil.la... total, que jo pensava que no es bellugarien gaire i ostres!!! No han parat!!! jajajaj... Després "les autoritats" han anat a visitar les instal.lacions i a inaugurar el foyer (on han fet el pica pica) i jo he pogut gaudir d'estar amb els nens i nenes aquesta estona!!! :)

Aixi que res més!!! Dir-vos que som 17 a infantil, 30 a primer de primària, 25 a primer d'ESO i que els cursos d'alfabetitzacio també es van reomplint!!! També han començat a fer unes xerrades els dimecres per les dones i noies joves, sobre diferents temàtiques de sensibilitzacio... com prevenir i guarir la malària, què és i com es contagia la sida, planificacio familiar, etc... I l'esplai segueix també força bé!!! Aixi que anem de cul, pero estic contenta amb tots aquests nens i nenes per aqui pul.lulant!!!

Res més!!! Espero que les coses per allà vagin bé! Aqui al nord crec que encara està la cosa "liada" amb els tuareg pero no ens arriben massa noticies... En fi, intento passar-vos alguna foto d'aquests estupendos i estupendes!!! Doneu molts records als voluntaris de l'any passat i a la gent de la ONG!!! Grande la visita d'en Ricard i en Felipe!!! Qué tal estais? Gràcies per portar el paquet a casa meva!!! Espero que us facin arribar el muntatge que és per vols, pels salesians i les salesianes, oks???

Un petonàs i fins ben aviat,
Marta

Más noticias desde Mekanissa

Van pasando los días y cada vez me cuesta más encontrar un momento para pararme y escribir unas letrillas. Creo que es la señal de que esta historia me está conquistando y cada día me encuentro más y más parte de este proyecto.
Leo cada uno de los e-mails que me enviáis y no sabéis la ilusión que me hacen, algunos incluso han llegado a emocionarme. Y me dan muchísimo ánimo para seguir adelante, saber que estáis bien y que de alguna forma compartís conmigo esta experiencia.
Creo que una de las mayores dificultades con las que me he encontrado es la falta de previsión. NO podemos prever nada y programar bastante poco. El ritmo en el que aquí se vive es otro y me he de adaptar.
Siempre he creído que de las dificultades se pude sacar algo positivo y así me está pasando aquí. El amárico, ahora ya puedo comunicarme más con los chavales y, con mi amárico, hacerme entender. No sabéis la alegría y satisfacción de poder hacerlo y las ganas de querer aprender más. Ahora mismo el poder entender sus palabras no sabéis lo que me satisface.
Como os expliqué en el anterior e-mail la mayoría de chavales viven en un barrio cercano al colegio de los salesianos. Allí son acogidos por las hermanas Garsparino que luego los envían aquí. Aquí estudian por la mañana, comen, algunos trabajan en el mantenimiento de la casa y luego regresan a casa. Al final de la semana se les pagan 15 birs, si han trabajado bien y todos los días, lo que equivale a 1,5 euros a la semana.
Con ello ayudan a sus familias.
Ayer mismo fuimos a visitar a las hermanas y su barrio.Creo haber entendido el sentido de este proyecto, os lo aseguro. Se me puso un nudo en el estómago al ver las casas en las que nuestros niños vivían. Claro que había visto estas casas antes, de que te sorprendes Amparo? Son tantos los reportajes que has visto en la tele y las casas destrozadas que has visto caminando por las calles de Valecia o Barcelona. Pero cuando sabes que Sintayo, Chombe, Ejut, Emmaguach, Mitu… viven ahí ya no se ve lo mismo.
A la vuelta nos los encontrábamos a todos que regresaban a casa. Nos saludan, algunos nos miraban de reojo, yo creo por vergüenza de que viéramos donde vivían. Seguía teniendo el nudo en el estómago pero una parte de mi entendió muchas cosas.
Hasta ahora cada mes cambian el turno de ir al colegio, un mes por la mañana y uno por la tarde. Para mi es inevitable pensar que tener un buen hábito de estudio con tanto cambio es más difícil. Y el día que una clase tiene examen el resto no va al colegio.
Para mi es inevitable verlos con ojos y cultura europea. ¡Menuda desorganización! No sería mejor… pero sabéis también me pregunto que pensarían ellos si vivieran unos meses en España, seguro muchas cosas no les pacerían lógicas. Porque hay gente que trabaja en algo que nos les gusta y siguen ahí o simplemente se conforman con lo que tiene porque les/nos da miedo cambiarlo. Para nada mi intención es juzgar nada ni a nadie, simplemente creo que hemos de mirar y ver lo que hay. Ante ello, desde donde estemos o queramos estar actuar en consecuencia.
Ahora nos vamos a una boda, una chica que trabaja aquí se casa. Nos hemos puesto nuestras mejores galas y los ojos bien abiertos para disfrutar de este día.
Un abrazo fuerte y no dudéis en seguir escribiéndome, intentaré contestar uno por uno.
Degna deru (buenas tarde)
Amparo.

Radio Mekanissa retransmet…

Hola de nou a tots. Començo enviant-vos un fort somriure a tots i donant-vos les gràcies a tots per que no sabeu el que agraeixo les vostres lletretes. No dubteu en seguir enviant-me notícies.
Després d’un mes per aquestes terres ja identifique els sorolls, ja em perd menys quan surto del cole, ja vaig identificant la cara dels nens que en un principi tots hem semblaven iguals… en fi el període d’adaptació està sent positiu. Inclús ja ni escolto la música de l’església ortodoxa que hi ha aquí al costat que, durant tot el dia canten una cosa estranyíssima.
Us explique una mica el meu dia a dia. Al matí, classes de mates i anglès amb els petits, fins a les 11:30 que dinen. Nosaltres dinem a les 12:00 (sí, com els anglesos). Cap a les 2: faig dues hores d’amhàric i quan torno ja es gairebé l’hora de tornar els nens cap a casa, els repartim dues galetes i estem fins a les 6 amb els més grans que hi treballen amb el manteniment de la casa i fent una mena de cistellets que després els salesians es porten a Itàlia per vendre. Són vora uns 60 treballadors que al final de la setmana reben un sou per la seva feina. Fan una bona feina, tot i que se’ls ha d’estar a sobre. Ajuden amb el sou a casa i aprenen el que és la responsabilitat en una feina. Si considerem que no han treballat suficient se’ls trau part del sou, i a això els motiva bastant.
Al càrrec d’aquest projecte està el Donato, un salesià de Milà que treballa moltíssim i que els nens s’estimen i respecten molt. Imagineu, són gairebé 370 nens i nenes i, oficialment, ara som dues voluntàries, 6 professores i el Donato.
“Som pobres i tot ens ho han de donar”, “si estic malalt no puc fer gaire cosa, les medicines són molt cares i no tenim calers”... Aquestes són algunes frases que he escoltat dels nens i sabeu què, no em fan pena. Sé que és dur dir això, però el que més ràbia em fa és la passivitat davant la situació en la que viuen. I realment els nens són els que més pateixen aquesta realitat. Tenen sarna i fongs a la pell de no rentar-se, polls al cap, porten la roba foradada per totes parts i les sabates amb quasi tants forats com dits tenen als peus.
Us explicaré un cas que ham va sobtar moltíssim. Una nena que portava polls al cap va arribar a casa i no se li acudeix altra cosa a la seva mare que posar-li benzina per matar els polls. Sort que se li va acudir embolicar-li el cap amb una bossa, si no la nena no ho conta. Al matí següent tenia tot el cap cremat. Tot perquè la seva mare, per costums, no li volia tallar el cabell. Per suposat li vam tallar el cabell i curar les ferides.
Cada dia els nens mengen amb el plat a terra i hi ha força espai per poder posar unes taules i uns tamborets per poder seure. Estem fent l’estimació del que podria costar i tot el que suposaria un projecte educatiu al voltant del tema de seure a menjar en una taula. Encara no li hem proposat al salesià perquè volem tenir tot ben lligat. Si la cosa anés endavant li demanarem a VOLS la possibilitat de subvenció per aquestes taules.
Realment la necessitat és molta, sobretot roba i medicines bàsiques (aspirines, gases, guants, betadine...). Al llarg del any s’intenta donar a tots unes sabates, un jersei, pantalons i una samarreta. Són tantíssims. També llapis, bolígrafs i rotuladors -aquí són bastant cars-.
Si sapigue d’algú que hi vulgui fer alguna donació, us assegure que aquí serà ben rebuda.
Canviant de tema, no sé si us havia explicat que estem vivint amb uns voluntaris italians. Són una parella amb dos nens. Molt bona gent; ja porten aquí 11 anys treballant com a voluntaris, déu n’hi do. Ella treballa com a metgessa a l’hospital amb les monges de la Mare Teresa de Calcuta i el marit és professor a l’escola tècnica dels salesians. Pertanyen al grup dels amics del Sidamo, del salesians italians. Al ser-hi una família s’ha vist la necessitat de separar-nos i viure a la part de baix de la casa. La setmana que bé ja ens instal•lem. Dissabte al matí farem les compres que falten i ja està. Ja li vaig agafant l’aire a això de parlar en italià i aprendre l’amhàric. Em vaig comunicant com els indis però amb la motivació de poder expressar-me (no sabeu com estic estudiant!). Els verbs són el més difícil, així con en castellà o català, varia segons la persona que parla... Quan els nens riuen ja sé que he ficat la pota. Bé, és un repte però m’està agradant molt això d’aprendre a comunicar-me en un altra llengua.
El curs passat van venir els pares de l’Anna a visitar-la i hi van fer moltes fotografies maquíssimes, doncs el seu pare és fotògraf. Al novembre, ja us diré exactament quan, hi haurà una exposició i tots els diners que es recullin seran per aquest projecte.
Una abraçada ben forta a tothom.

Amparo.

Niamana al habla

Bon dia a tothom !!!
Què tal la vida a Barcelona ? Alguna cosa he llegit... mira que si torno i som una republica, jajaja... (les il.lusions mai es perden... jejeje).

Jo ja porto aqui un mes, i encara no m’havia dignat a escriure pero és que per ara no tenia massa coses a explicar del projecte... (sobre la vida de comunitat us podia escriure un llibre...). I tampoc veia oportu compartir les meves “super reflexions”... que fa por explicar coses d’aqui pq després es prenen com a “veritats absolutes” i jo no vull fer aixo. Pero sobre el projecte us ho podia explicar “en teoria”, pero per fi ahir ja vam començar... Aixi que ja us puc parlar una mica de debo!

Anem al gra: Niamana, poble a uns 20km de Bamako (capital de Mali!). Què dir de Mali? Doncs no sé, el que trobeu a l’enciclopèdia! Jajaj. Pero per situar-lo, crec que la seva extensio és 2 vegades la de l’Estat Espanyol, pais “francofon” (ho poso entre cometes pq tot i que el francès és la llengua oficial, aqui hi ha un munt de llengues diferents! La gent a Bamako parlen el bambana, a Touba el Boré... a cada lloc una cosa diferent), i de tradicio musulmana (diuen que els cristians son un 2 o un 4 per cent de la poblacio... i només cal veure les esglésies o la catedral de Bamako...). Tornem-hi: Niamana, poblet ara tot verd i vermell perquè estem a l’estacio de pluges (fins d’aqui poc temps... no sé si l’arribareu a veure encara verd Felipe i Ricard)... molt “ampli”, amb les cases molt allunyades les unes de les altres... i nosaltres tenim aqui 5 hectarees de projecte (que es diu ràpid pero és enorme!). Què faig aqui? Doncs a part de tenir-ho tot “prope”, faig de profe d’anglès, musica i plàstica pels nens i nenes de primer d’ESO de l’escola; educacio fisica i plàstica pels nens de primer de primària; i alguna activitat pels nens d’infantil. Només tenim aquestes 3 classes (que l’escola és nova! Tot per estrenar!). Som 6 profes i la dire al claustre: la Katrien (que és la voluntària belga, que fa alguna classe a infantil, la musica de primer i està montant tota la biblioteca...); el profe de primer, 2 profes per 1er d’ESO i una profe per infantil... A part d’aixo, la Katrien i jo vivim a l’internat de les nenes... aixi que ens llevem a unes hores intempestives per fer-les llevar, fer la neteja, cuinar, dutxar-se, esmorzar... i cap a l’escola! Avui és el segon dia d’escola, i serà el primer que jo donaré classe! A més, alguns dies també dinem amb elles, passem la tarda amb elles, sopem amb elles, i fem els deures amb elles. I a partir del 14 d’octubre començarem l’esplai! I aqui l’artista (que soc jo) faré algunes coses d’esport i jocs... aixi que guai. I aqui s’acaba el projecte per ara (tot i que tenen en ment mil coses més!) i la nostra tasca...

A part d’aixo tenim un dia lliure (sencer!) que és els divendres (pq l’esplai serà dissabte tarda i diumenge tarda)... i que esperem aprofitar per sortir una mica a airejar-nos per Bamako o per on sigui... o per dormir i descansar!!! El divendres passat van ser els salesians qui ens van acollir a la seva casa de Bamako, i esperem anar-hi tornant els propers divendres!

Aixi que per ara res més! No us puc parlar encara dels nens i nenes pq no he començat les classes... només de les nenes del foyer que tenen a partir de 12 anys (i son les que tindré a la classe de primer d’ESO!) que per ara força bé... ens riem força tot i que els hi costa una mica el francès (i que el meu super nivell tp no dona per gaire...). Pero pinta guai per ara tot plegat!!! Crec que anirà tot bé!

Res més... em despedeixo fins una altra! I intento penjar alguna foto dels pequenyajos de l’escola (que van amb uniforme tots!!! I cada dia hem d’aixecar la bandera i cantar l’himne al mati i treure-ho a la tarda!!! Després direu que jo soc nacionalista... jajaj).
Un petonàs,
Marta

Salam

¡Hola a todos/as!
Ya, por fin, desde el proyecto salesiano de Mecaniza en la capital de Etiopia Addis Abeba os escribo mis primeras letrillas.
Anna y yo llegamos el jueves de madrugada después de un montón de horas de vuelo, sanas y salvas. Nos acogieron los salesianos y los voluntarios italianos, con los que compartimos casa.
A la mañana siguiente el color de la cara de los niños había cambiado, eran negros café con leche, tenían mocos colgando, ropa desandrajada y un olor que echa para atrás. Pero una sonrisa de oreja a oreja y unos ojos de curiosidad impresionantes. La lengua que hablan es el amárico, de la que por ahora he aprendido los números del uno al diez y a saludar por las mañanas. Los niños son unos perfectos maestros, tienen una paciencia impresionante.
En la comunidad y en casa se habla italiano, así que todavía me pregunto porqué el intensivo no lo hice de italiano y no de inglés. Aún así, el inglés también se habla bastante.
Mañana comenzamos la rutina, clases de 8 a 10, luego yo empezaré a estudiar amárico, y hasta las 5 estudio con los niños. El mismo día que llegamos era fiesta y al día siguiente también, así que la normalidad todavía no ha llegado.
A partir de las cinco tenemos todo el tiempo del mundo para pasear y conocer los alrededores, cosa que con Anna resulta muy sencillo ya que se conoce a todo el mundo y sabe donde están los mejores bares de la zona. Realmente resulta de gran ayuda poder compartir la experiencia con alguien que está en las mismas circunstancias.
Cerca de aquí trabajan unas monjas, en la zona más pobre de Mekanissa. Cuando vi como vivía la gente y en que condiciones se me puso un nudo en el estómago. Es increíble ver cómo en un barrizal de carreteras hay niños trabajando de limpiabotas y gente limpiándose las botas que en el mismo instante en que pisen el suelo se les llenará de barro. Todavía no lo entiendo.
Nada más por ahora. Seguiremos informando próximamente. Como aquí se dice: Salam.

Amparo.-

Noticies Fresques (Perú)

Fa una setmaneta vaig rebre una trucada curiosa desde Perú.
Era un noi de la Casita, em preguntava si havíem arribat be i com anaven les coses per les nostres terres.

Després d'una estoneta xerrant i creuant els dits perquè no es tallés la comunicació li vaig preguntar com estàven les coses per Perú i sobre la zona afectada pel terratrèmol, ja que alguns dels nanos que hem tingut contacte aquests mesos hi anàven a donar un cop de mà (des d'inspectoria salesiana es montava un ortòri pels nois i noies víctimes del sisme).

Doncs be, la seva resposta va ser:

A AREQUIPA HI HA HAGUT UN SISME DE 5,7 E.R.
realment em vaig quedar parada i vaig pensar en la Isa i la josepa... així com aquells nens que vaig arribar a conèixer.

Per sort tots estàn be i no hi han hagut desperfectes de cap mena.


Per altra banda em va dir que a Lima està arribant un fort vent anomenat... (ara no ho recordo) que ha tirat algunes cases tocades pel terratrèmol i ha creat alguns desperfectes puntuals.

Segueixen en avís de Tsunami.

I res, em sembla que això és tot.
Un petonàs per tothom i ens veiem el dia 6-7.

Cris.

Un tros de Diari...

Oceà, oceà, oceà, selva, selva, Andes, boira, aeroport del Callao...
hem aterrat a Lima.
Amb el 90% de les maletes, n home amb un cartell amb els nostres noms, una “combi” blanca, ens porta a Inspectoria Salesiana de Lima, al barri de Breña.

Ens reben el Padre Jesús Jurado i el Padre Pablo Corante, que ens porten fins els dormitòris i ens animen a baixar a menjar pollastre amb patates que han comprat per nosaltres.

La Mary, el Toni i jo, morts de son baixem i ens fumem un bon plat mentres ho observem tot i escoltem els dos "padrecitos" que ens expliquen com arribaran fins a Cusco el Toni i la Mary.

Anem a dormir, demà ens llevem d'hora.

...

Neix el dia amb el cel cobert, sempre és així a Lima i a mesura que avança el dia una llum blanca s’intensifica filtrada per aquesta boirina i molesta molt els ulls. De tant plana que he dormit, m’han d’explicar que durant la nit ha hagut un moviment de terra. Ara entenc perquè als llocs públics hi sol haver zones marcades amb una S de “sismo” on refugiar-se. Però sembla que aquest ha estat insignificant comparat amb el gran terratrèmol que els experts estan esperant.

El Padre Jesús m'explica que no em poden ubicar a Breña i que em portaràn a Rímac, a una altre municipalitat de la ciutat.
M'acompanyen en Marcos i l'Alicia (Voluntaris de Madrid)

Arribem.
Em presenten al Padre Juls i al Hermano Winner.

Comencem ja la jornada amb els nens, expectants. Ens tracten amb molt de respecte i educació, per sort les perdran en la justa mesura, més endavant.
Més tard, fem una volta per Rímac.
Els carrers sense asfaltar i les cases que es fan ells mateixos amb maons d’avaló, sense pintar, fan que tot sembli apagat. Ells mateixos vesteixen ja sense colors, i els pocs arbres i plantes que hi ha estan coberts amb una fina capa de pols. Per tot arreu hi ha gossos de carrer, més endavant aprendrem a fer el gest d’agafar una pedra si ens fan front. Finalment veiem la part dels “cerros” amb casetes amb quatre parets de taulons o planxes i sostre d’uralita. Molts dels nens de l’Hogar provenen d’aquests turons i alguns caminen fins mitja hora per estar a les set a esmorzar. Més enllà, la gran muralla de Lima i paisatge desèrtic. En aquest cas els enemics són els propis limenys i l’atac, construir en terres mineres de l’estat, font econòmica principal del país.

La resta del dia ha estat agradable, els nens s’alimenten, fan els deures, es dutxen i alguns marxen a casa. Hem acompanyat alguns dels petits que viuen als cerros.

Aquests dies vaig prenent consciència de que sóc aquí, de la situació en què viuen els "nanos" i del que pot suposar tenir-hi una relació de 2 mesos (nose si en seré capaç).
Vols mantenir distància i a la vegada te’ls emportaries tots a casa...

En el grup dels adolescents on he triat estar-me, l'Hermano Winner, m’explica com n’és de bo que els nois expressin sentiments i vivències per desfogar-se. No només parlem, també juguem a futbol, fem tallers, preparem una obreta de teatre.

Qualsevol iniciativa els il·lusiona i t’escolten amb atenció quan intentes transmetre’ls tot!
_________________________________

La “garúa”, aquesta mena de boira barrejada amb pols de la cimentera i la contaminació, no ens ha espatllat el cap de setmana a Sant Bartolo, un poblet costaner ple de surfistes peruans i alemanys. El pacífic, no tant fred, ens dóna un paissatge d’onades i gavines mentre mengem “ceviche”, peix cru amb llimona, ají i pebre, servit, com no, amb patates i yucón.

Dissabte a la tarda, marxem al centre de Lima per passejar per Miraflores, el “barri bé” de referència. M’hi he sentit molt estranya, no m’ha donat temps de pair el contrast de les dues Limes i vull tornar a Rímac o Breña, però el programa indica sopar a la fira de tast dels divendres, al barri bohemi de Barranco i l’ambient nocturn mogut ens reté fins quarts de matinada.

Al dia següent hem visitat el centre històric de Lima. La Plaza de Armas i voltant és la única zona visitable amb cases senyorials espanyoles, convents, esglésies i catacumbes que les comuniquen. Més enfora, és una llàstima veure els palaus abandonats i les cases descuidades.

A l’Hogar, a mesura que augmenta la confiança vaig trobant-me amb reaccions, bromes i comentaris dels nois més apropiades a la seva edat. Encara, però, s’avergonyeixen o eviten parlar de com viuen, on treballen els seus pares, etc.
En ajudar-los amb els deures me n’adono que l’ensenyament no és gaire significatiu: exercicis molt mecànics, poc creatius, ara bé, han de ser molt pulcres, ordenats i disciplinats a l’escola, d’altra manera, els càstigs poden ser severs.
Ara però, podem fer còrrer l'imaginació, els professors estan en vaga indefinida i molts nens no tenen classe ni deures.

El cap de setmana següent l’hem reservat per fer un viatge a la pre-selva. Dins el bus que creua el Andes, he començat a notar l’alçada, pel que prenc una pastilla i decideixo adormir-me. De sobte desperto com en un somni. Tot està en silenci i per la finestra els cims nevats i el cel estrellat ofereixen un espectacle que sembla irreal. El meu company no el pot gaudir, porta “la pájara” del mal d’alçada i continua marejat fins que descendim.

Al dia següent, arribem a La Merced i per fi veiem el cel! i tot és verd! Llàstima del “tour” que ens han contractat que, tret de les caminades a cascades, tomb amb barca i tast del cafè de renom, no ens lliura de la comunitat indígena que munta el “numeret” a l’estil Port Aventura. L’endemà ens costa molt tornar a la boirina de la costa. Em vull quedar en una d’aquestes viles andines que creuem amb el bus de tornada.

Finalment la Marisol i el Joan Camps arriben a Lima... El Marcos i l'Alicia marxen cap a Quebrada Honda... marxo de Rímac per tornar a Breña.
Tinc la sensació de no haver fet gaire, potser és així, l'Oratòri de rímac està molt ben plantejat, els nanos funcionen sols.
Però una coneguda tristor m’envaeix pensant que jo sé que puc marxar, però ells es queden amb la mateixa rutina de sempre i les mateixes condicions de vida.

L’Hogar m'ha ensenyat a gaudir de les coses petites...potser jo havia demanat massa i no veia què movia al meu voltant, a breña serà el mateix?
Comencem de nou.

Ens esperen uns dies a l’altre Perú, al que no té res a veure amb la seva capital, al Perú del Machu Pichu i Arequipa, ple de meravelles, naturalesa, riquesa cultural i colors.


Un viatge de mil milles comença amb un sol pas.

Em feia por començar de nou, potser començava a entendre-ho...


Cris.

El sol de Lima

Supongo que todos sabeis lo que es el gris (y no vale la gracia fácil: "ah sí, un musical").Bueno, pues ese color define a la perfección una ciudad, Lima. Curiosa meteorología que cubre la ciudad durante 9 meses de nubes que no se van ni pa'trás. Total, que las voluntarias que gastaron sus días en Breña morenitas no volvieron. Pero no es mi intención hablar del tiempo ni del bronceado. Si no os han cansado mis preámbulos, alardes de mal literato, seguid leyendo.

Después de compartir unos días en el Hogar con los chicos descubrí algo grandioso. Aquello que no me ofrecía el cielo, eso que el Gran Astro me negaba cada madrugada me esperaba en los rostros de más de 70 adolescentes y jóvenes. Sinceramente, ellos son el sol de Lima, al menos mi sol durante esos días. Por ellos era el día alegre, entretenido, lleno de quehaceres, de dulces y amargos momentos. Por ellos estábamos ahí; para cualquier cosa, para nada en concreto... y quizá para todo.

Luís, Joe, Armando, Alcides, Nil, Armando, Jonny, Jerson, Cristian, Mario, Armas,... tantos nombres, tantos rostros. Ellos dejaron su huella en nuestra alma, como bronceándola con sus voces cálidas, con sus sonrisas sinceras, con sus juegos, dudas y oraciones. Así, aunque añoramos nuestro soleado verano, encontramos otro sol más fuerte todavía, un sol con rostro de persona, el verdadero sol de Lima.

Pau

¡¡¡Lares... qué lugares!!!

"Lares, que lugares, tan gratos para conversar, no hay como el calor del amor del Hogar". No se si los de Gabinete Caligari me dejarían versionar su canción y tararearla así, pero parece ser la banada sonora perfecta para hablar de ese lindo pueblito llamado Lares.

Tantos nombres, tantas caras. Revisión de uniformes. Vamos a la escuela. El gran desayuno, el verde jardín, mañana gastada entre Partidas de bautismo y banquito al sol. Internet funciona un día, otro no. Los baños. Por tercera vez la misma película, los ratos de estudio, partido de futbol y el trompo que rueda en la plaza. Tantas cosas más.

Suena el español afrancesado del P. Cayetano. "Sí. ¿Cómo? Me amarrgo..!!! Qué recuerdos,qué rápido pasa el tiempo. Por entre las casas de adobe todavía pasean las sombras de tres voluntarios y en su memoria, como baul de los recuerdos, tantos instantes desordenados que se perfilan nítidos.
Un sonido cruza el aire en la quietud de la mañana. Kikiriki!! Es la garganta de un voluntario que acompaña a los niños a la escuela. Ríen... el hincha el pecho y se siente el mejor gallito de todo Lares.
Pau

Els últims del Perú

Ahir a les 15.20h la Rocío, la Cris, la Laura, el Toni i el Pau sortien de l'aeroport de Barcelona. Moltes cares ens miraven, feliç retrobada. Aquí estem novament, cansats, però sans i estalvis.

Lares y Breña (Lima) ja s'han quedat sense voluntaris. Dilluns de matinada, passant la nit en blanc, ens vam acomiadar d'aquest país que durant tants dies ha estat la nostra pàtria.
Les paraules es quedaran curtes per explicar totes les meravelles que hem viscut, i fins i tot curtes també les imatges, aquelles que diuen valer més que les paraules. La gent que hem conegut i les coses que hem compartit les explicarem, i tant que sí, però tindran un sabor especial només per aquelles persones que hagim trepitjat la terra del Perú i hagin gaudit de com són les persones, els adolescents, els nens, els misioners, els padres... d'allà.
Ara, també feliços d'estar entre familiars i amics, tenim una llum especial als ulls, potser reflexe d'una llàgrima encara sense caure per la nostalgia de la família que hem deixat allà.
Només us voliem saludar i dir-vos que hem arribat sans i estalvis però crec que una mica diferents.
Suposo que la Rocío, la Cris, la Laura i el Toni sotsccriuríen les meves paraules.

PAU (o Alinkai, el meu nom en quítxua)

Mans a la Obra per la Gent del Sud

Mans a la Obra per la Gent del Sud

Avui la Laura, l'Edwin i jo hem tingut un dia solidari.

Per una banda hem anat a donar sang, cosa que no hem pogut fer finalment ja que tots els hospitals estan colapsats per la gent que en va a donar (hi ha llista d'espera, diuen que el setembre ens trucaran...)

Després de marxar de l'hospital, que ni tan sols era al que voliem anar en un bon principi, hem decidit anar a donar un cop de mà a l'estadi nacional, on ens han fet donar una volta de nassos per entrar...


Ens han demant el DNI (que l'espanyol no ens servia de res i tampoc portàvem el passaport original)... però be... hem pogut fer-nos-hi un forat.

Després ens hem posat en contacte amb un nano que no en tenia ni idea però que ens ha guiat i ens ha explicat que haviem de fer.


Obrir bosses i separar la roba entre:


- Dones
- Homes
- Nens
- Nenes
- Nadons
- Mantes
- Coixins

....


Després ens hi hem posat de valent.

Finalment una bona dutxa... i a Breña i falta gent.

Comiat des d'Abidjan

Hola a tothom!!

Estem exprimint els ultims dies!! Avui, per fi hem anat a Yamoussoukro, un viatge a 140 per les super autopistes ivorianes!!Encara ens queda una setmana d'activitats amb els nens i nenes. Al mati es fan classes de repas, nosaltres fem classes d'espanyol i d'angles. A la tarda hi ha diferents tallers ( informatica, musica, dansa, costura, dibuix,...) i activitats esportives! Es un bon moment per gaudir dels nens i nenes que es dexien caure per aqui!!
Durant aquests dos mesos hem pogut viure situacions politiques "bones", s'ha firmat la pau (30 de juliol)per enessima vegada, la diferencia de les altres es que s'han dipositat simbolicament les armes davant presidents d'altres paisos africans i de representants de l'ONU. El dia 7 d'agost vam celebrar el dia de la independencia!
Ens trobem a Koumassi, un barri dels mes pobres de la ciutat, proper a la llacuna, on hi ha molts assentaments de persones que han vingut, a causa de la guerra, d'altres zones del pais i fins i tot de paisos del voltant.
A causa de la situacio del pais hi ha una immensitat de nens del carrer, son rebutjas per les families i hi ha moltes organitzacions que intenten millorar la seva vida.
El nostre vocabulari s'ha ampliat, grans avenços culturals, yako!!El nostre frances esta millorant, o aixo ens sembla, al menys fan veure que ens entenen!!paaardon!!!(sempre acompanyat d'un petit gest)
AAAh us informem que tenim grans coneixements de la vida religiosa salesiana, i si no pregunteu-nos l'any de naixement de Don Bosco i els passos que ha de seguir una novicia!!!
Marie Auxiliatrice priez pour nous!!
pd- d'aqui una setmana l'Anna, la Montse i la Marta Maso ens trobem a BCN! La Marta Queralto la deixem custodiant Africa, les properes noticies ja seran des de Mali!!
Pd2- Els d'Etiopia van arribar be, pero no tenen bona connexio!

La Casita Don Bosco Está de Dol

Ahir alguns nanos de la casita van poder localitzar les seves families (per fi)...
Peró de cop de la boca d'un d'ells vam sentir:

- Ha muerto?...

La nostra cara va canviar.
El nen va baixar el cap i va penjar el telefon.
Una abraçada.
Una llàgrima.
La seva àvia havia mort a la localitat de Pisco.

5 minuts...

A ell també se li ha mort un familiar.

i a ell...

A ell un amic.

A ell un altre...

els ànims baixen amb picat.

_______________________________________________

Avui els que han pogut han marxat cap aquella zona per velar per les víctimes.
Els altres estan fent nateja.

Les ambulàncies no paren de sonar...
Policies...
Bombers...

Encara no tenim línia telefònica a la casita.

_______________________________________________

La casa del costat de la casita s'ha esfondrat.

Les institucions es mouen per recollir roba, mantes, aigua...

això realment es un caos...

o no?

avegades tenim la sensació que tot va normal...

segur?

______________________________________________

Com a mínim avui hem tingut noticies directes del Pau, de Calca, lares i aquests mons de Déu impossibles de localitzar.


una salutació.

Notícies des de Calca (Perú)

Hola a tots!
Primer de tot, estem bé. Sans i estalvis malgrat la confusio que viu el país pel terratrèmol.
Vaig intentar contactar amb la ONG, la meva familia, etc... Les línies estaven saturades.
Estic a Calca, acabo d'arriba ara, única opcio per accedir a Internet.
A Lares amb el Toni i la Rocío, molt bé, cap problema amb el terratrèmol.
Sé que la Cris i la Laura estan bé.
Demà vaig a Amparaes, per tant tornaré a estar uns dies incomunicat.
Adéu,
Pau

Lima està de dol...

Avui he tornat a inspectoria.
Havia de trucar altra vegada a la familia, ahir realment tot estava colapsat i es tallava.

El Padre Lombardi m'ha vingut a dir que a Piura no s'ha notat res (ell ve d'allà), ni vibracions.
En canvi a Andahuaylas si que es va notar, de totes maneres no hi va haver-hi desperfectes (de cap mena).


Pel que fa a Lima, les coses segueixen igual.
Repliques i mes repliques.
Durant la nit sobretot... algunes de bastant fortes.
Aquest matí n'hem tingut una també bastant notable, però res important.

Diguessim que es bon senyal, que les plaques es moguin i es posin a lloc... de totes maneres seguim a l'espectativa de tot plegat.
( S'ha de dir que la mirada de la gent no es de tranquil.litat... es nota un ambient carregat i tens ).

Desde Pisco i Ica, s'està demanant que la gent envii roba i mantes per la gent afectada.
Avui el Padre Jesus Jurado es mourà cap a la zona, no sabem si podrà arribar, ja que les carreteres estan tallades.
Intentarà fer fotos i una mica de reportatge.


I ara canviant una mica de tema, ahir vam celebrar el dia de Don Bosco (Dia de Naixament) amb una processó llarguíssima i recordant a les víctimes del terratremol.

Es veu que només es celebra a Breña, que es on es "concentren els salesians" (Inspectoria, casita don bosco, Col.legi Salesià, Institut Salesià, FMA)...
Realment va ser una tarda reflexiva.

Ahir, avui i demà, Lima està de dol.
S'han suspés algunes classes.
Alguns comerços no obren...

Ara per ara res mes, la situació segueix minimament estable i nosaltres estem be.

Petons limeños !!!

Directe desde Lima

Primer de tot, grácies per l'interes de la gent que ens heu trucat.
A molts no els hem pogut localitzar ja que les linies no van be i tot esta colapsat.

Per altra banda dir-vos que estem be, com ja us ha informat la Isa.

Acabo de tornar d'inspectoria de parlar amb ella... i he aprofitat per preguntar-li al Padre Jesus per les altres comunitats.


Piura i Andahuaylas: No tenim noticies.

Arequipa: Tot be.

Lares i Amparaes:(toni, Rocio i Pau): No els hem pogut localitzar pero en principi per la tele han dit que a Cusco nomes van notar una tremolor, aixi doncs a Lares i Amparaes suposem que es el mateix.

Pel que fa aqui a Lima:

1. Al projecte tot rutlla for}a be, segueixen havent-hi repliques, cada cop de menys intensitat.
A la nit n'hem tingut unes 150.
Realment, la sensaci{o que vam tenir ahir, nose si anomenar-la de nerviosisme, pero vam arribar a sentir una impotencia increible.
Sentir-se al mig d'un pati escolar envoltat d'una casa on hi viuen 70 nanos que saps que pot desmontar-se davant els seus nassos.
L'impotencia que tens quant veus que tot es mou, que ets tu contra el mon, contra la natura, que tot son llamps i reflexos i no pots fer res mes que esperar i resar perque no vagi a mes.

A les noticies van dir que havia durat 2 minuts...
Segur?...
Alló va ser etern.

Avui estarem atents a tots els morts que hi han hagut, hi ha bastants nens que tenen familiars per la zona afectada.
Encara no ho sabem pero suposem que podran trucar a casa i alguns fins i tot acostar-s'hi.
Resem per ells.

Les classes s'han suspes per revisar si els edificis han quedat tocats o no.

Perú va rebent ajudes humanitaries i está encara en alerta.

De moment no podem donar masses noticies mes, si hi ha quelcom de nou intentarem fer-vos-ho arribar per algun canal.
Que ningu s'alarmi, sempre que poguem ens posarem en contacte amb el coordinador (Pau) o amb la Miriam (punt de referéncia a Barcelona).


2. La resta de Lima: la part de l'interterior ha quedat tocada.
A l'oratori de Rimac ha caigut un tros de paret i varies cases del Cerro San Cristobal han caigut.
La part costanera (Callao, Miraflores, Barranco) han estat desallotjats per perill de Sunami, fins que aquest mati s'ha desmentit, pero encara no han tornat a les seves llars.

També hem de dir que aquí es pot veure com es transformen les noticies i com arriben a la resta del món.
Penseu que el que veieu a la tele i surt als diaris es la part de Ica i Pisco, la mes afectada.
A 169 Km de Lima (aprox).

Seguim en contacte per qualsevol cosa.

Chao.

Las Limeñas.

P.D: La Laura i jo ens hem ofert per donar ajuda a qualsevol lloc on es necessitin voluntaris.
En cas de canvi, us ho farem saber.

Notícies de la Laura i la Cris

Bon dia a tots. Sóc la Isa. Només escric perque arrel del terratrèmol que hi ha hagut al Perú segur tots hem sentit certa preocupació per les voluntàries que són allà a Lima. Com he rebut notícies d'elles, mhe pres la llibertat d'escriure al blog per informar-vos que estan bé (ja que elles encara no han tingut ocasió).
Una amiga de la Laura mha trucat i mha dit que ella ja havia trucat a la seva família i que estaven bé, i ara mateix, tot just quan us estava escrivint el mail (això es punteria), la Cris mha trucat des del seu mòvil i mha dit com va passar tot i que bé, que es van espantar bastant, però que ara tot ha quedat en un ensurt(a Lima és clar, perque Ica i les zones de per allà han quedat molt afectades) i que estan bé, que no ens preocupem. Mha dit també que en uns dies enviaran un e-mail, o bé escriuran al blog, per donar senyals de vida i explicar-nos com ha anat tot.També mha dit que sembla ser que a Lares ni sha sentit amb lo qual el Toni i la Rocío estan bé i que a Cusco sí sha sentit, però es veu que molt poquet, amb lo qual suposo que el Sud del Perú está bé (espero). De Piura no en sé res, però com no n'han parlat, suposo que tot estarà bé per allà.

Bé, doncs, aquestes són les últimes notícies i gràcies a Déu tots estan bé.Preguem per totes les persones que han mort, i perque els ferits puguin estar aviat al costat de les seves famílies.

Un petonet a tothom :)

Isa

Últimes informacions dels voluntaris de VOLS al Perú.

Hola,
per aqui els dies estan passant massa rapid i amb molta feina. Porto una setmana a Breña (Lima) amb la Cristina Benet i la Laura Dansa. Han estat uns dies de no parar. L'horari és molt intents. Ens aixequem a les 5'15h. per preparar l'esmorzar dels infants i durant el dia recolzem diferents activitats: estudi, cuina, esport...
A més a més, hem tingut una excursió el cap de setmana i les celebracions d'aniversaris dels nois. També estem acomiandant l'Aneta, una voluntària polonesa que ha estat 10 mesos aquí i demà ja marxa.
De la mateixa manera, jo marxo demà cap al Cusco per anar a Lares i Amparaes. Per ara la comunicació ha estat difícil. A Lares em trobaré amb el Toni Pedraza i la Rocío Sánchez i visitaré el projecte de la turbina elèctrica a Amparaes.
Espero que tot us vagi molt be allà on esteu. Us mantindré informats en la mesura que pugui.
Una abraçada des del Perú.
Pau.

Lares !!!

Després d'una gran aventura amb l'autocar que ens portàva desde Calca fins a Lares, i de respondre mil vegades que NO a la pregunta: Vais a los baños?, vam arribar al poble i vam anar a buscar al Padre Cayetano.

De sobte un jove (San Juan de Dios) ens obre la porta i un cop demanem pel Toni i el Padre Cayetano, ens surt un homenet amb una barba d'un mes... PERO SI ÉS EL TONI !!!!

Yuhuuuu, per fi ens retrobem.

Passem.

Prenem un Mate de coca (altres d'anís)

I ens ensenyen la casita i el poble.

Ens fem una foto (Vease)

Dinem

Uns marxen cap a Calca (Laura, Joan, Cristina i Marisol)

i altres es queden (Toni i Rocio)

....

L'aventura de l'últim mes comença.

Records desde Perú.


Rocio, Toni, Cristina, Marisol, Joan i Laura.

Curiosa trobada per Cusco!

Què tal? La Lorena i jo seguim la nostra ruta pel Perú. Estavem passejant per Cusco i de sobte ens assalten dues noies esbojarrades: EHH, HOLA!!! Eren la Cristina i la Rocio. Així, per casualitat de la vida ens va trobar amb el grupet de voluntaris del Peru: la Marisol, la Laura i en Joan, a més de les dos esmentades. Venien a passar el cap de setmana i veure les runes.
Ahir ens vam tornar a trobar al Machu Pichu. Avui acompanyaven a la Rocio fins a Lares i saludaven al Toni, que esta olet des de fa uns dies. Els altres tornaven a Lima diumenge per seguir el projecte a Breña...
La Marisol, en Joan i la Lorena tornen dimecres cap a Barcelona.
Adeu des de la capital Inca,

pau

Per fi donem senyals de vida!!!

Hola a tothom:
Semblava impossible pero aqui teniu el nostre missatge. Som l'Anna i la Marta Queralto i us enviem un mail fugaç perquè no tenim massa temps ni una bona connexio. Quan funcioni ja us escriurem... Ahir va marxar la Loli que aterrara avui a Barcelona. Cuideu-la, eh!!! Intentarem escriure-us un dia totes juntes perquè ara la Marta i la Montse han sortit i aixo es una prova pilot!!!

Un petonas per a tothom des d'Abidjan!
Anna i Marta

ESTEM VIUS... I MOLT BÉ

Hola, companys i companyes del Perú i de la Costa d'Ivori... i pels d'Etiòpia que esteu a punt de marxar.
Aquí estem tots molt i molt bé. Hem tingut una setmana plena d'experiències i vivències ben intenses, tant aquí a Tànger com el cap de setmana a Kenitra.
Estem treballant força a l'Hogar Lerchundi, al Centre Assabil i a la Catedral... i menjant encara més...
El cap de setmana a l'Obra Salesiana de Kenitra ha estat una experència realment emotiva per la seva acollida i el moment de trobada amb els joves animadors de l'acabat de crear "esplai".
Altres experiències us les explicarem més endavant... potser ja en persona, doncs el l'agenda d'activitats, visites i trobades és molt apretada i no sabem quan podrem tornar a escriure.
Una forta abraçada, en espeial per a la M.Pau, el Fran i la M.Àngels, en nom dels 15,
Ferran.-

VOLEM SENTIR LA VEU D'AFRICA!

Hola a tots, què tal? Sembla que tothom bé als diferents llocs del món on està. Alguns contratemps ha anat sorgint però es van solucionant.
Del Perú anem rebent força notícies, però no dels de Costa D'Ivori o del Marroc. I Etiòpia que se prepare; aviat marxen l'Helena, la Núria, en Josep Mª i la Consu.
Així que us animem a que ens envieu algunes linies i alguna foto contant-nos com va per aquelles magnífiques terres.
Adeu!!
Pau

Aquí us deixo aquesta foto perquè pogueu disfrutar d'un marevellòs indret perdut entre cases de Lima i on ahir el sol es va fer notar...
Quina delicia poder anar amb màniga curta, perquè avui fa un fred que pela.

Aquesta nit arriben en Joan Camps i la Marisol.

Un petonàs per tothom,

Cristina.

Des d'inspectoria . . . (Lima)

Ep Gent,
Com anem?

Aquest matí he despedit al Jordi Salud, que ja torna a terres catalanes, i he anat a passejar amb el Padre Jesús.

Després de tot això m'he dit:
Què estàs fent tu a Perú?...
I no m'he sapigut respondre.

Us ho explicaré:
Jo en principi arribava el dia 3 amb la Mari i el Toni i el dia 4 marxava cap a San Francisco de Sales a començar el meu projecte.
Doncs bé, la cosa no va anar ben be així.

Es veu que uns voluntàris de Madrid van arribar abans i van apoderar-se del centre... així doncs els catalanets que vam arribar després ens vam fer fotre.

Després de 2 dies sense saber massa que seria de mi per aquestes terres, vaig tenir el primer contacte amb els nanos de la casita Don Bosco de RÍMAC, aquí a Lima...
La veritat és que son maquíssims aquests xavals (i el Jordi ja s'ha fet amic d'alguns d'ells.. com ara l'Emiliano... o el Tontón...)... és bastant graciòs el tema dels noms.
També ens vam fer amics d'unes noies que el jordi es dedicava a enganyar-les dient-lis que es maquillava de nit... (volia lligar, està clar)...

I bé...

La qüestió és que... ara que més o menys estic ubicada nose on dormiré...
M'han dit que m'estàn buscant una familia (un particular) per passar les nits...
Guay, així entraré més en la seva realitat.

I res.. de moment continúa una mica aquesta saga... que fins que no arribi la Marisol em sembla que no es calmarà...

De totes maneres dir-vos que estic fenomenal i tot i no estar totalment amb els nanos del centre d'aquesta aventura se n'aprén moltíssim i les xerrades amb els "padrecitos" d'aquí no me les treu ningú ! ! !

un petonàs immens desde Lima.

Cristina.

Hola!! Aquí las andahuayliñas!!
Hemos visto los mensajes de los recién llegados; bienvenidos a Perú y esperamos MAry que recuperes tu maleta antes de marcharte! Por aquí como todos los demás, en paro de profesores, trabajando mucho con las chicas y jugando a voley! Nines, todavía no hemos conocido Pacucha, pero está en nuestros itinerarios! Las Hermanas mandan muchos recuerdos para todos los que conocen y para los que no! (jejeje).
El otro día fuimos a dos comunidades con Sor Matilde y su "jeep ". Es impresionante, tanto los paisajes como la gente. Estuvimos en dos oratorios de Huancabamba y tendríais que ver las caritas de los niños y niñas. No lo olvidaremos nunca.
Muchos besos a todos y todas; esperamos que vuestra experiencia sea maravillosa (como lo está siendo la nuestra) y que vaya todo muy bien (tanto a los que ya habéis salido, como a los que os quedáis en BArcelona!).

Estamos en Cuzco!!!!!

Saludos desde Cuzco!!aunque nos ha costado otro madrugon, a las 4 volviamos a estar en pie, ya hemos llegado aqui! al llegar hemos tenido que esperar un ratito, pero como ya hemos aprendido aqui esto del tiempo no es importante!!Mientras Mary volvia a reclamar su balija, Toni estaba en plena manifestacion "recibiendo" a la alcedesa de cuzco con tracas de petardos y todo! mientras tanto hemos dado tiempo a que llegara el padre Alberto con su toyota a recogernos. De alli nos ha traido a una casa donde tomamos un tentenpie ( y yo casi no he comido nada eh!!cristina!!!), despues le hemos acompañado a hacer unos encargos y comprar unas cosas para Calca, mientras tanto ya hemos establecido contacto con el padre Cayetano y nos pasara a buscar por la casa para ir a Lares, mientras lo esperamos estamos aprovechando para escribir el mensaje, no nos vamos a demorar que no queremos quen nos deje en tierra!(que el padre Alberto ya marcho a Calca!)

Besos y hasta pronto!!!!!

Mary y Toni

Ja Hem Arribat (2n grup Perú)

Iepa !!!
Els 3 mosqueteros (Mary, Toni i Cristina) ja hem arribat per terres Peruanes.
Després d'un petit ensurt a París (vam fer la marató de 200 metres llisos per arribar a agafar el segon vol) i que ens diguèssin que no tenien temps de canviar l'equipatge d'avió, vam arribar a Caracas, on estàvem a 31 graus, amb una humitat brutal i unes cues que PA' QUE!!!! . . .

(petit apunt: és increïble la barra que arriben a tenir els italians a l'hora de colar-se perque fan tard a l'avió i encara tenen son capaços d'encarar-se amb la vigilància de l'aeroport perquè els hi fan pasar el cotxet del nen petit per la cinta de control...
També hem de preguntar-vos que: qui és capaç de portar mitja vaixella (coberts) a un aeroport?...)

Be, amb tot això la Mary anàva fent amics i el Toni anàva escurant tots els plats que li passàven per davant.

Per finalitzar el viatge, arribem a Lima i la maleta de la Mary no surt... apa, una hora per fer la reclamació i el taxista que ens esperàva fora nerviòs trucant a inspectoria.

A les 22:00 (aproximadament) vam arribar a inspectoria, on ens va rebre molt cordialment (i per si el Toni no n'havia tingut prou) ens van oferir un pollastre a l'ast, amanida i fruita.

Doncs bé, just abans d'anar a dormir a la Mary i al Toni els hi van donar l'informació del vol (Lima - Cusco) i van trucar al Pare Cayetano per assegurar-se que els aniria a buscar i... Sorpresa !!! el Pare Cayetano no estava a Cusco ni a Lares... així doncs els rebrà... Xa Xaaaan... (ja ens ho explicaràn ells)
i au, a dormir.
Avui a les 6:00 (HL) han agafat el seu vol cap a Cusco...
Jo de moment m'he quedat a Inspectoria, aquesta tarda en principi aniré cap al meu destí final.

Doncs apa, Una abraçada de tots 3 ! ! !


Mary, Toni i Cristina.

Comiat del segon grup cap al Perú

(Ferran). Ahir de matinada el segon grup de voluntaris cap al Perú va marxar cap a Lima, on després es separaran: la Cristina es quedarà a Lima i la Mary i el Toni marxaran cap al Cusco i, d'allà, a Lares.
Aquí teniu la foto d'aquell moment.

Del grup de Côte d'Ivoire, dir que han escrit un correu-e i están bé. De seguida que puguin escriuran elles mateixes al bloc.

Abidjan ja té les voluntàries

Hola a tots i totes:
Ahir vaig poder parlar amb les voluntàries que aquest estiu estan a la Côte d'Ivoire i estan ja instal·lades a Abidjan! Al final es quedaran totes 4 a la capital, així que començaran les activitats de vacances a finals d'aquesta setmana o la setmana entrant! Crec que ahir van intentar escriure alguna cosa al bloc però no se'n van ensortir... Espero que el proper missatge l'escriguin elles des d'allà... jejeje.

Per cert! Aquest matí hem anat a despedir d'en Toni, la Mary i la Cristina (i sí, ens hem assegurat de que pugessin a l'avió, jejeje). Avui els espera tot un dia de viatge... Així que ja penjaran ells notícies i aquestes coses -era per informar-vos a les d'Abidjan!-

Una abraçada ben forta i ens veiem ben aviat noietes!!!
Marta Queraltó

Bosconianos

Estamos vivos!!! de momento solo tenemos fuerzas para poner una foto. Continuará...
Mónica i Carles.-

Andahuaylas al poder!

HOla a tothom des d'Andahuaylas!!!
Por fin hemos llegado, después del vuelo Lima-Cuzco y de un laaaaargo y ajetreado viaje en autobús de 10 horas (Jordi, amb pel·li!!!) ´por un camino de tierra. Llegamos de madrugada, y casi nos congelamos al bajas del autobús. Aquí hace un frío que pela!!! pero tranquilos, con los mates de coca que nos tomamos y las chaquetas que nos han prestado sobreviviremos!! Hemos conocido ya a algunas de las chicas del Hogas, ya que estaban de fin de semana en sus casas. Y esta tarde acabarán de llegar las 41 (tendremos faena en aprendernos los nombres). Estamos como en casa, las Hermanas nos tratan muy bien y nos cuidan mucho. Estamos aprendiendo a hacer platos nuevos y esta mañana hemos ayudado en la cocina (como no se fían mucho de nuestras dotes culinarias nos ha tocado pelar papas...). Esta tarde saldremos de visita a diferentes comunidades con Sor Matilde y luego iremos a misa con las niñas. Mañana no sabemos como irá todo, porque los profesores están de huelga "indefinida" (uuuuu) y quizás hagamos nosotras de profes!!
Andahuaylas es precioso, hace un solecito muy agradable y ya empezamos a parecer Heidi! Hemos visto los comentarios de los otros voluntarios, esperamos que todo marche bien, tanto por Perú como nuestros compis africanos!! muchos besos a todos!!
Hasta prontito! chao chao

Sara y Belén

Notícies d'Andahuaylas

(Ferran).- Hola de nou. Hem rebut el següent missatge des d'Andahuaylas.
Sara y Belén llegaron muy bien, antes de las 5.00 a.m.
A las 5.30 ya estuvieron en casa y ahora después de tomar algo se han ido a descansar. Las dos muy bien felices, ya ellas les escribirán luego, me adelanto para que tu puedas avisar a los suyos y que ustedes también sepan que ya están en la sede de su misión.
Siempre gracias con cariño,
Sor Josefina

"arequipa al habla"

hola a todos,
el viernes por la tarde llegamos a arequipa (nuestro destino final en el perú). tuvimos un vuelo muy tranquilo des de lima (solo 1 hora) y en el aeropuerto ya nos esperaban (mejor dicho: desesperaban. porque ya llevaban más de 1 hora esperando a que llegáramos) padre richard y un chico d la casa. nos llevaron a la casa y nos enseñaron las instalaciones. es una pasada!!!
nos dijeron que los chicos no querían marcharse a su casa porque querían conocernos, pero como llegamos tarde, ya no estaban (sniff, sniff). el momento de nuestro encuentro con ellos es... : ESTA TARDE!!! Tenemos muchas ganas de empezar a trabajar con ellos (no sé quien está más nervioso, si ellos o nosotras ;-) ).
este fin de semana los niños, 3 hermanos (juancho, humberto y lucho) y 1 voluntario (gabriel, de austria) de cuzco visitaron la casa de arequipa y tuvimos la suerte de compartir estos momentos con ellos. hasta tuvimos la tentación de marcharnos con ellos de vuelta a cuzco. pero no temáis: los iremos a ver un fin de semana! además, como también conocemos a unos cuantos chicos de la casa de arequipa, hemos pensado que mejor quedarnos aquí. ;-)
la ciudad es muy bonita. hemos podido visitar el convento de santa catalina y darnos una vuelta por el centro (un poco breve, porque no había más tiempo) y esperamos repetir esta "excursión" pronto (con las cámaras de fotos preparadas) :-P
Antes de que los cuzqueños se fueran les dimos los guantes que traíamos, en teoría para los chicos de aquí, pero como en Arequipa no hace frío como para llevar guantes y en cuzco están bajo cero, pues decidimos que a ellos les harían más servicio que no aquí. La verdad es que se pusieron muy contentos porque por esa zona el invierno está apretando mucho.
En la casa hay unos 4 perros (sólo conocemos a 2) Uno es una cachorrita (yola) y el otro es un perro ya adulto con un poco de mala leche, pero en cuanto nos conozca todo irá bien XD
Bueno, esta tarde es el gran momento de conocer a los xavales y mañana ya empezamos a trabajar, así que en cuanto podamos volveremos a escribir!
Recuerdos a todos los voluntarios de Piura y Andahuaylas y a los que ya estáis en áfrica!!!!!!!!!! Esperamos que estéis disfrutando mucho de la experiencia! Un beso y nos vemos ahorita!

Josepa i Isa (todavía no podemos colgar ninguna foto porque no tenemos el cable de conexión, miraremos de conseguir uno)

Cap a l'Àfrica

(Ferran).- Ahir a la tarda ens varem trobar de nou a l'aeroport per acompanyar fins a les portes del control a les quatre voluntàries que marxen a la Costa d'Ivori. Varem ser un bon grup fromat per les voluntàries, familiars i gent de la ONG. Ens podeu verue a la foto.
Esperem que aviat ens escriguin elles mateixes des d'Abidjan, donant-nos notícies del seu viatge i de la seva arribada a la capital de la Costa d'Ivori.
Propera cita: matinada de dimarts... De nou, a Lima.

Saludos desde Huesqueta!!!

Holaaa,
Me alegro de que todo vaya bien.
Ya queda poquito para juntarnos!!!
Enseguidita nos vemos.
Un besote muy fuerte y a disfrutar!!!
Mary.
(Ah! y gracias por el detalle del castellano...jejejjeje)

ELS SIS FANTASTICOS

BONA TARDA DES DE LIMA A TOTHOM (bona matinada a Catalunya!)!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Escribiremos en Castellano para que Mari no tenga que levantar la mano para decirnos que cambiemos de idioma. Al habla Carles, Mónica, Sara, Belén, Josepa y Isa, desde un café internet en la plaza de armas (para más información buscar en google earth XDDD)
Ayer llegamos a Lima después de 24 horas volando por el mundo, con un pequeño susto (susté en francés) en París, cuando creímos que perdíamos el avión por una pequeña incompetencia de nuestros vecinos del otro lado del pirimeo y una serie de retenciones en Charles de Gaulle (en catala: Carles del Aguila), pero nos lo pasamos muy bien en el pedazo avión en el que fuimos para Caracas. Nos viciamos al quieres ser millonario y la Belen casi llega al millon de libras, por una pregunta! Tambien disfrutamos del repertorio fílmico del avión, tres películas como mínimo vimos! Eso sin comentar demasiado que nos pusimos morados de comer entre un vuelo y el otro, en todos los aviones nos daban dos comidas y aperitivo! Por fin llegamos a Lima, y que es lo que hicimos? Comer por enésima vez! (Luego pasa lo que pasa..., y si no que se lo digan a Mónica, no había manera de sacarla del váter XDDD. Los salesianos y las salesianas nos vinieron a recoger (bueno todos no XD) y nos trataron como a reyes, bueno, nos siguen tratando como a reyes (cualquiera les dice que no hace falta). En cuanto a las que se quedaron com las salesianas, Sor Lucía se ha encargado de que no nos falte nada y nos ha enseñado el colegio y las niñas. En cuanto a los que estamos en salesianos, hoy hemos celebrado el cumpleaños del rector de los salesianos de lima y el cocinero (hemos comido con el obispo). Son super amables y divertidos/as. A partir de esta madrugada empezamos a separarnos para ir a nuestros respectivos destinos desde donde os mantendremos informados, o almenos eso intentaremos. Gracias por la gran despedida del miércoles y gracias por los comentarios que habeis colgado porque nos han hecho mucha ilusión y nos hemos reído leyendolos (los del café internet han flipado XD). Esperamos escribir, si llegamos porque aquí conducen como locos (pero estaremos bien! :) ) MUCHOS BESOS A TODOS Y NOS VEMOS AHORITA!!!!!!!!!

Sara, Mónica, Belén, Josepa, Carles y Isa

Notícies des de Lima

(Ferran) Aquesta tarda he rebut el segünet missatge des de Lima...

Lima, 28 de Junio de 2007
Estimado Ferran:
Anoche llegaron los seis voluntarios, cuatro quedaron con nosotros y dos se fueron con las FMA. Están muy bien y contentos, les dimos de cenar y de ahí se fueron a descansar, aquí son las 08:40 a.m. y dentro de poco toamarán desayuno y de ahí se comunicarán con ustdes y la familia para que estén tranquilos.
Esperamos también para esta noche a Jordi.
Muchos saludos.
P.Ernesto SDB

Comiat del primer grup a l'Aeroport

(Ferran) Aquí teniu la foto del grup que ens vam trobar ahir a l'aeroport per acomiadar el 6 fantàstics de la primera expedició.

Voluntaris Cap al Perú

(Ferran) Aquesta matinada ens hem trobat un bon grup de familiars i amics dels sis voluntaris/es que marxen cap al Perú per acomidadar-los. És el primer grup que marxa aquest estiu: el Carles i la Mònica (que aniran a Piura), la Belén i la Sara (a Andahuaylas) i la Isa i la Josepa (a Arequipa).
Proper comiat... demà de matinada al Jordi, que és enviat per tancar el projecte d'instal·lació d'una turbina elèctrica a Amparaes.
Més notícies molt aviat.

Primer grup

(Ferran) El proper dimecres, marxarà el primer grup de voluntaris cap al Perú.
tots aquells que tingueu ànims i forces d'estar a l'aeroport de bon matí, us esperem per acomiadar-los en la seva marxa cap l'altre costat del món.
L'avió surt a les 06'55. Així que un parell d'horetes abans ja estarem per allà.

Adreces d'interés (Perú)

La Josepa ha enviat aquest mail, però no tenia totes les adreces, així doncs, aquí el teniu:

_________________________

hola a tots i a totes!,
he trobat una pàgina interessant q us pot ajudar a l'hora d decidir kè poseu a la maleta (almenys a mi m'ha nat bé. tot i q enkara no la tinc feta!). akest és el link:

http://www.senamhi.gob.pe/index.php?u=index

ens veiem dimecres!,
JOSEPA

________________________


També us pot servir la següent adreça:

http://www.salesianosperu.org/

Fins Dimecres.

Per tots els nens del món...

Pessigolles de la vida per fer riure la quitxalla,
que s'enganxen de seguida a l'acudit d'una rialla;
fer-ne un trencaclosques amb humor i simpatia,
i ensenyar-los l'alegria amb una endevinalla.

Empastifar-se la cara fent castells de sorra,
rentar-nos el seny amb l'aigua salada de la platja,
i prendre el Sol de l'estiu, per assumir tanta capacitat de consciència.

Per fer-los jugar amb un somriure a tot el món sencer;
perquè s'ho mereixen!!

Per acostar-nos a la seva innocència,
per dedicar-hi poesia quan el cor ho necessiti;
per posar-hi l'atenció quan el sentiment de l'infant ens ho demani.
Per abraçar-los quant dexaiguin.
Per donar un cop de mà a aquell que li faci falta.

PERQUÈ PUGUIN SER NENS ! ! !

A tots els nens del món,
perquè s'ho mereixen tot!!

__________________________________________


BON VIATGE ! ! !

MIRA'LS QUE MACOS!!

(Pau) Aquí els tenim... amb una samerreta que fa goig!!!

AIXÒ COMENÇA!!!!

(Pau)
Hola a tots i totes!!!
En el món tan global que vivim i malgrat el poc coneixement de la tècnica, posem a disposició de tots i totes un diari virtual: el "DIARI DELS VOLUNTARIS". És un bloc pels voluntaris que marxem a fer experiència al sud, però també pels familiar i amics que es queden aquí. Serà un manera fàcil de barrejar les experiències de tots aquells que marxem. Podeu enviar les vostres cròniques, llargues o curtes, penjar fotos, opinar sobre els que altres han escrit.
Recordeu que tot el que publiqueu estarà a l'abast de tothom, per això han de ser coses que vulgueu compartir amb tots. A més, com és una experiència pilot, ens agradaria que es fes de forma seriosa, alhora que familiar i divertida. NO ho dubteu, dos línies, una foto.. qualsevol cosa que faci viure el Blog ens donarà peu a que es mantngui viu.
Marroc, Perú, Mali, Costa d'Ivori, Etiòpia... Barcelona, Osca, Terrassa.... el MÓN. Esperem les vostres noticies!