Ep Gent,
Com anem?
Aquest matí he despedit al Jordi Salud, que ja torna a terres catalanes, i he anat a passejar amb el Padre Jesús.
Després de tot això m'he dit:
Què estàs fent tu a Perú?...
I no m'he sapigut respondre.
Us ho explicaré:
Jo en principi arribava el dia 3 amb la Mari i el Toni i el dia 4 marxava cap a San Francisco de Sales a començar el meu projecte.
Doncs bé, la cosa no va anar ben be així.
Es veu que uns voluntàris de Madrid van arribar abans i van apoderar-se del centre... així doncs els catalanets que vam arribar després ens vam fer fotre.
Després de 2 dies sense saber massa que seria de mi per aquestes terres, vaig tenir el primer contacte amb els nanos de la casita Don Bosco de RÍMAC, aquí a Lima...
La veritat és que son maquíssims aquests xavals (i el Jordi ja s'ha fet amic d'alguns d'ells.. com ara l'Emiliano... o el Tontón...)... és bastant graciòs el tema dels noms.
També ens vam fer amics d'unes noies que el jordi es dedicava a enganyar-les dient-lis que es maquillava de nit... (volia lligar, està clar)...
I bé...
La qüestió és que... ara que més o menys estic ubicada nose on dormiré...
M'han dit que m'estàn buscant una familia (un particular) per passar les nits...
Guay, així entraré més en la seva realitat.
I res.. de moment continúa una mica aquesta saga... que fins que no arribi la Marisol em sembla que no es calmarà...
De totes maneres dir-vos que estic fenomenal i tot i no estar totalment amb els nanos del centre d'aquesta aventura se n'aprén moltíssim i les xerrades amb els "padrecitos" d'aquí no me les treu ningú ! ! !
un petonàs immens desde Lima.
Cristina.
Entrades
4 comentaris:
Hola Cristina...
Què et puc dir..., doncs que les coses que un planeja al principi no les pot controlar sempre i això és el Perú, tot és possible, no sabem ben bé per què, però resulta així...
De totes maneres no et preocupis gaudeix del rímac i si tens la sort d'anar a una família, doncs aprofita-ho..., serà molt diferent del previst. Quan arribi el joan i la marisol, ja planificareu el què.
Un petonàs.
Pili
PD- des de d'aquí ens posem en marxa per veure què hi podem fer...
Merci Pili,
De totes maneres no era pas un missatge de crida, sinó informatiu.
Aquí tot marxa be i tot i que les coses canviin d'un dia per l'altre o que vagi tot mes lent del que ens agradaria, l'experiencia comenca a ser fascinant.
Converses, dialegs, mirades...
De totes maneres l'unic problema que veig a Rímac, es que hi ha poca feina per dos voluntaries (de fet per una sola també) pero be, quant arribin el Joan i la Marisol ja veurem que fem.
L'unic que vull evitar es no tenir la sensació de perdre el temps...
un petonas i moltes gracies.
Cristinia.
Cris,
yo ya sabia que t'agradava l'aventura. Anim i espero que amb l'arribada del Joan i des d'aqui puguem concretar una mica més la teva feina. Carpe Diem!!!
petons i en unes setmanes ens veiem,
pau
I tant Pau que m'agrada l'aventura, pero tant com per fotre'm en merders tipu indiana Jones... nose jo...
bueno... aquí t'esperem amb les mans obertes, i així que puguis ens dius alguna cosa de Macu Pichu, val?
un petonas immens i fins ben aviat.
Cristina.
Publica un comentari a l'entrada